Els esquinços són una de les lesions més comunes entre la gent que practica esport. Un esquinç el produeix l’estirament sobtat d’un lligament que afecta a una articulació, a conseqüència d’això, ens apareix una gran inflamació i dolor a la zona esquinçada, i s’acompanya normalment d’un gran blau a la zona. Continua llegint
Una fractura, tal i com el seu nom indica és un trencament d’un os, presentant dolor localitzat, impotència funcional i inflamació.
Les formes més comunes de fractures són tres: tancades, de “tija verda” i obertes. Continua llegint
Que passa si ens cremem? una cremada és una lesió produïda per calor en moltes formes diferents (líquids calents, flames, fred, substàncies químiques, electricitat, energia radiant o refregament).
Segons la seva profunditat i extensió podrem fer-hi alguna cosa des de casa o haurem d’anar a urgències. Trobem tres nivells de gravetat. Continua llegint
En cas que trobem una persona accidentada i mentre esperem que arribi l’ajuda, sempre i quan no sigui necessari fer altres accions com fer reanimació cardiopulmonar, podem col·locar el ferit en la posició lateral de seguretat.
Important. Si el ferit presenta fractures no és gens bo moure’l. Una persona amb una fractura a nivell de la columna vertebral, si se la mou sense prendre les mesures correctes, se li pot produir un dany a nivell medul·lar deixant-la invàlida o pitjor.
Per posar una persona en posició lateral de seguretat farem el següent: Continua llegint
Per petició popular, anirem fent entrades sobre primers auxilis, per conèixer una mica que és el que podeu fer per ajudar a algú o a vosaltres mateixos en algun moment clau.
Òbviament, segons la gravetat del problema, necessitareu assistència, una ambulància o anar a l’hospital, però el més important és reaccionar ràpid, i amb sang freda, sense atabalar-se.
Abans que res, en cas d’un accident, hem de seguir el PAS: protegir, avisar i socórrer.
Protegir l’accidentat i el lloc de l’accident.
Avisar els serveis de socors, trucar el 112.
Socórrer la víctima si sabem el que hem de fer, sempre ràpid però amb calma i seguint l’ordre de primer salvar la vida i després evitar que les lesions empitjorin. Continua llegint
Abans que res hem de deixar clar que la intolerància a la lactosa no és el mateix que l’al·lèrgia a la llet. Mentre la intolerància és produïda per la incapacitat del nostre organisme a trencar la molècula de lactosa (el tipus de sucre present a la llet) per la manca d’un enzim anomenat lactasa i que pot originar certs problemes, encara que no molt greus, l’al·lèrgia a la llet és la resposta immunitària contra algun tipus d’al·lergen present en ella. Normalment es tracta d’algun tipus de proteïna animal i, com totes les al·lèrgies, depenent de quin grau experimentem, pot ser més o menys greu. Continua llegint
El sexe és un acte amb moltes implicacions socials que com moltes coses en aquesta vida, s’ha d’estar preparat i tenir el coneixement necessari per no acabar lamentant problemes posteriors.
Possibles resultats d’una relació sexual poden acabar amb un embaràs. Tenir un fill/a és una cosa molt bonica Continua llegint
També conegut com a síndrome hiperglucèmic o diabetis mellitus, es caracteritza per la deficiència absoluta o relativa d’insulina. Per fer-nos una idea ràpida, la insulina és l’hormona que és sintetitzada al pàncrees i s’encarrega, entre altres coses, que el combustible cel·lular (la glucosa) entri dins de les cèl·lules, a més a més, té efectes metabòlics al fetge, muscles i teixit adipós.
Tal i com hem comentat, el mecanisme comú en tots els tipus de diabetis és la falta d’insulina a l’organisme, tant perquè no se’n produeix prou, o perquè no se’n produeix en absolut, és per això que el tractament consisteix en l’aportació d’aquesta.
Les dues formes més comunes de diabetis són: Continua llegint
La hipertensió arterial es considera una malaltia crònica que presenta diferents graus però que es basa sempre en una pressió arterial sistòlica mantinguda igual o superior a 140 mmHg í/o diastòlica igual o superior a 90 mmHg. Per tal que ens entenguem, es considera sistòlic quan la sang surt del cor (el que es coneix com a màxima) i diastòlic el moment en què no surt sang del cor (el que coneixem com a mínima). En relació amb aquest factor, el nostre cos ha evolucionat d’una forma molt intel·ligent. Com no seria bo que tot el nostre reg sanguini anés a batzegades, per obtenir un flux de sang continu, les artèries Continua llegint
Després de Nadal, hem tornat amb un munt de nous propòsits i uns nivells de colesterol probablement descontrolats.
Però coneixem realment que és el colesterol? És bo, és dolent, en necessitem o només molesta?
En realitat, el que es coneix com a “colesterol” són unes molècules lipídiques essencials per al correcte funcionament del nostre cos de tal manera, que una concentració 0 significaria la nostra mort. El colesterol ajuda a produir hormones, formació de bilis, vitamina D i mantenir l’estructura cel·lular de l’organisme (el colesterol estabilitza intercalant-se a la bicapa lipídica de les cèl·lules).
La major part del colesterol és produïda pel fetge encara que també se n’obté una gran part a partir de l’alimentació.
I què és això del colesterol bo i dolent que tots hem sentit a parlar? Continua llegint
consellfarmaceutic 