Primers auxilis: PAS

 

primersauxilis-pas-consellfarmaceutic.jpegPer petició popular, anirem fent entrades sobre primers auxilis, per conèixer una mica que és el que podeu fer per ajudar a algú o a vosaltres mateixos en algun moment clau.

Òbviament, segons la gravetat del problema, necessitareu assistència, una ambulància o anar a l’hospital, però el més important és reaccionar ràpid, i amb sang freda, sense atabalar-se.

Abans que res, en cas d’un accident, hem de seguir el PAS: protegir, avisar i socórrer.

Protegir l’accidentat i el lloc de l’accident.

Avisar els serveis de socors, trucar el 112.

Socórrer la víctima si sabem el que hem de fer, sempre ràpid però amb calma i seguint l’ordre de primer salvar la vida i després evitar que les lesions empitjorin.

De vegades, és fàcil saber quina és la causa però altres cops pot ser complicat, un factor clau és reconèixer els signes vitals (pols, respiració, temperatura i pressió arterial).

El pols es detecta pressionant amb suavitat amb dos o tres dits centrals sobre una artèria i comptant les pulsacions durant un minut; els llocs més normals per fer-ho són al costat esquerre del coll i a la part interna del canell. Els rangs normals de pulsació són els següents:

Acabats de néixer 120-130 pulsacions per minut
Infants 90-100 pulsacions per minut
Adults 70-80 pulsacions per minut
Adults grans 50-60 pulsacions per minut

 

Anuncis

4 pensaments sobre “Primers auxilis: PAS

  1. Muchas gracias por los apuntes Adrià!!! Recuerda que si con toda nuestra buena voluntad intentamos ayudar en un caso de estos y por desgracia producimos alguna lesión en la persona intervenida, nos puede caer una denuncia de cuidado (hay gente para todo), al no ser personal sanitario no estamos asegurados para estas movidas.

    Un abrazo.

    M'agrada

    • Hola Guillermo.
      Tienes toda la razón, hay gente para todo y desgraciadamente nuestra sociedad no es ejemplar. Para poner un caso extremo, este es más o menos el motivo por el cual en China aún que te estés muriendo en la calle nadie te ayuda. Una lástima…
      Un truco es preguntarle al herido (si se puede) si quiere nuestra ayuda aún que no seamos sanitarios, aun así sigue siendo un campo pantanoso.
      Pero yo aceptaría la ayuda ;P
      Un abrazo!

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s