Abans que res hem de deixar clar que la intolerància a la lactosa no és el mateix que l’al·lèrgia a la llet. Mentre la intolerància és produïda per la incapacitat del nostre organisme a trencar la molècula de lactosa (el tipus de sucre present a la llet) per la manca d’un enzim anomenat lactasa i que pot originar certs problemes, encara que no molt greus, l’al·lèrgia a la llet és  la resposta immunitària contra algun tipus d’al·lergen present en ella. Normalment es tracta d’algun tipus de proteïna animal i, com totes les al·lèrgies, depenent de quin grau experimentem, pot ser més o menys greu.

Així doncs, la incapacitat de trencar totes les molècules de lactosa, en glucosa i galactosa, que hem consumit, per la manca d’enzim a l’intestí prim, produeix que en arribar les molècules intactes a l‘intestí gruixut, els bacteris que s’hi troben descomponguin el sucre produint hidrogen (H2), diòxid de carboni (CO2), metà (CH4) i àcids grassos de cadena curta que provocaran tots els símptomes: dolors, inflamació abdominal, gasos, diarrea i fins i tot poden aparèixer nàusees i vòmits.

Normalment, la intolerància a la lactosa és un “problema” irreversible ja que està lligat als gens i com es comportaven els nostres ancestres milions d’anys enrere. Podem ser intolerants a la lactosa de tres maneres diferents:

1. Pèrdua progressiva d’enzims, aquest cas és el que afecta aproximadament un 70% de la població mundial i al ser genètic és incurable.
2. Intolerància congènita, heretada dels pares, cas en què directament no produïm enzims, tot i que és una forma molt rara i és produïda per un defecte congènit.
3. Intolerància secundària produïda per alguna malaltia (Chron, celiaquia, malnutrició, antibiòtics…), desordre temporal del nostre cos (malnutrició) o després del deslletament si el nen no es veu exposat contínuament a la lactosa a través de la dieta. En aquest últim cas, un cop la mucosa intestinal s’ha recuperat del problema que tinguéssim, la intolerància desapareix.

I si crec que tinc intolerància a la lactosa però no n’estic segur?

Normalment per detectar una intolerància a la lactosa es realitza el test d’hidrogen a l’alè, un test senzill que consisteix en donar de 25 a 50g de lactosa en un vas d’aigua i mesurar quant hidrogen produeixen els bacteris de l’intestí gruixut amb la lactosa no trencada que hi arriba.

L’altra opció, més empírica, és deixar de prendre llet i productes lactis durant unes setmanes i veure si ens trobem millor. Normalment heu de veure que us sentiu més “lleugers” amb menys gasos i més energia.

Que faig si sóc intolerant a la lactosa?

Cap problema!

Depenent del seu grau encara podreu gaudir de molts productes lactis, els quals, en ser processats contenen menys lactosa que la llet natural.

Si sou intolerants d’alta sensibilitat, podeu prendre enzims com els del Nutira (que ja vam veure en l’apunt Digerir millor el Nadal), molt pràctic si anem a menjar a un restaurant i no estem 100% segurs que el que ens posen a la taula no porta res amb lactosa, o simplement optar per no prendre res que en porti, substituint la llet clàssica per llet de soja, d’arròs, o d’ametlles entre d’altres; també va bé aprendre  a cuinar amb altres productes. Podeu consultar aquest enllaç de rebosteria sense lactosa, perquè us adoneu que realment no és imprescindible utilitzar productes lactis per fer unes bones postres.

LACTOSE FREE AND YOU

Finalment, per aquells que tingueu els nivells d’intolerància més alts, aquí teniu la llista dels excipients amb lactosa que es posen com a additius en molts aliments en els supermercats per facilitar el seu ús en els processos industrials:

E 270 Àcid làctic

E 325 Lactat sòdic

E 326 Lactat potàssic

E 327 Lactat càlcic

E 472 b Esters làctics

E 481 Estearoil-2-lactilat sòdic

E 482 Estearoil-2-lactilat càlcic

E 575 Gluca delta lactona

E 585 Lactat ferrós

E 966 Lactitol

Galactosa

Casseïna i casseïnats