També coneguda amb noms tan curiosos com síndrome X o CHAOS a Austràlia.

Sobre aquesta síndrome existeix una mica de controvèrsia ja que no hi ha una única diagnosi, sinó que diferents institucions han preferit donar més o menys importància a un factor o altre. No deixa de ser una “baralla” entre les institucions que estudien la diabetis o el colesterol.

És per això que nosaltres ens fixem ens els valors que dóna l’OMS (Organització Mundial de la Salut). Segons ells, han de coincidir tres factors com a mínim per poder ser diagnosticats de síndrome metabòlica i un d’aquests és una condició indispensable.

     Diabetis mellitus és la condició indispensable, seguida de dues de les opcions següents:

a) Hipertensió;

b) Colesterol;

c) Obesitat central: diàmetre de cintura superior a 90 cm en homes i superior a 85 cm en dones o un índex de massa corporal (IMC) superior a 30 Kg/m².

d) Microalbuminúria: excreció d’albúmina per l’orina superior o igual a 20 µg/min o el ràtio albúmina/creatinina superior o igual a 30 mg/g.

Així doncs, sou del club chaos? o encara no?

Tant si hi heu entrat com no, sempre es pot lluitar per sortir-ne o evitar entrar-hi.

Primer de tot, hem de tenir clar que totes aquestes condicions físiques estan relacionades entre elles (com tot en el nostre organisme), totes poden desenvolupar les altres. Per això, controlar-ne una és controlar les altres fins a un cert nivell.

Fins a quin punt tenir síndrome metabòlica pot afectar-nos? Realment no deixa de ser l’ acumulació dels “problemes controlats” més comuns a la nostra societat, qui no coneix algú amb hipertensió?, colesterol? obesitat? O fins i tot algun diabètic? Així doncs la resposta és clara, amb tants factors negatius en joc ens convertim en una bomba de rellotgeria per a problemes de tot tipus: cardíacs, renals, circulatoris…

Posem-hi remei!

Com diem sempre, si fumem, és hora de deixar aquest hàbit.

Si tenim diabetis, colesterol o hipertensió, podem fer tot el que ja vàrem comentar en els posts anteriors.

En el cas de la microalbuminúria, aquí no podem fer gaire cosa ja que això indica un lesió del glomèrul renal (la part del ronyó que filtra i no deixa continuar al procés de filtratge, entre altres coses, proteïnes grans com l’albúmina). S’associa a un major risc cardiovascular i aquest està relacionat amb la hipertensió, el colesterol, la diabetis… No podem tractar un resultat, però si els factors que la poden produir.

Per l’obesitat central, també coneguda com la panxa cervesera, podem fer bastant per reduir-la.

• Fer esport! Encara que sigui moderat (més de 30 minuts).
• Baixar la quantitat de calories que ingerim, en altres paraules fer dieta.

A l’hora de començar una dieta, no dubteu en demanar-nos consell a la farmàcia, no totes les dietes són correctes ni sanes, només cal recordar la famosa dieta hiperproteica de fa uns anys que podia acabar amb els teus ronyons molt malparats.

A més a més no és el mateix fer una dieta quan estem 100% sans que quan tenim alguna afecció com les esmentades anteriorment.

A part de la dieta, per ajudar-nos a perdre pes, podem recórrer a algun producte com: el Pesoredux de Forté Pharma que porta guaranà, zinc i crom per ajudar-nos a perdre’n

Però si el que ens agraden més són els temes més naturals, trobem una bona varietat de fitoteràpics. En aquest grup, trobem els productes d’Aboca com el Adiprox en càpsules, que afavoreix el metabolisme del greix, porta arrel de dent de lleó (Taraxacum officinale), fulla de té verd (Camelia sinensis) i llavors de raïm (Vitis vinifera). Per un altre costat, el LibraMed en comprimits de la mateixa casa, porta un complex de macromolècules que el que fan un cop ingerides és captar carbohidrats evitant que s’absorbeixin i que el cos els transformi en greix, també ajuda a reduir la circumferència umbilical.

Una altra possibilitat són els productes de VDiet que tenen pràcticament de tot per perdre pes, des de drenants que porten cua de cavall (Equisetum arvense) a inhibidors de l’absorció de carbohidrat complexes i saciants amb Nopal (Opuntia ficus-indica) i mongeta vermella (Phaseolus sp).

Finalment assenyalem que val la pena cuidar-se, ja que formar part d’aquest club no és un bon senyal com indiquen les seves sigles australianes.