Després de Nadal, hem tornat amb un munt de nous propòsits i uns nivells de colesterol probablement descontrolats.

Però coneixem realment que és el colesterol? És bo, és dolent, en necessitem o només molesta?

En realitat, el que es coneix com a “colesterol” són unes molècules lipídiques essencials per al correcte funcionament del nostre cos de tal manera, que una concentració 0 significaria la nostra mort. El colesterol ajuda a produir hormones, formació de bilis, vitamina D i mantenir l’estructura cel·lular de l’organisme (el colesterol estabilitza intercalant-se a la bicapa lipídica de les cèl·lules).

La major part del colesterol és produïda pel fetge encara que també se n’obté una gran part a partir de l’alimentació.

I què és això del colesterol bo i dolent que tots hem sentit a parlar?

Quan les molècules de colesterol viatgen per l’organisme, normalment des de l’intestí o el fetge fins als òrgans que el necessiten, viatgen formant lipoproteïnes, uns agregats que com el seu nom indica, estan formats per lípids i apoproteïnes. Això produeix diferents tipus de lipoproteïnes que es classifiquen segons el seu pes molecular i que presenten característiques diferents. De tots aquests, ens n’interessen un parell.

El que es coneix com a colesterol dolent o lipoproteïnes de baixa densitat (LDL), que té un efecte perjudicial si es troba en excés, ajuda a crear el que coneixem com a plaques d’ateroma que són plaques de greix a les arteries produint una aterosclerosi que en un moment donat poden desprendre’s i produir un trombe que pot bloquejar alguna artèria amb tots els problemes derivats.

En oposició al LDL trobem el que popularment s’anomena colesterol bo o lipoproteïnes d’alta densitat (HDL), aquest recull el colesterol no utilitzat i el retorna al fetge.

D’aquesta manera, és important diferenciar els valors de concentració, doncs les possibles anàlisis que ens puguem fer, poden contemplar diferents factors com el colesterol total, LDL, HDL i triglicèrids. El més comú de tots, el test ràpid que podem fer-nos a la farmàcia, és el de colesterol total que dóna un valor comú de LDL,LDH i triglicèrids. Per aquest test, la frontera dintre la normalitat es troba en 200 mg/dLmentre que es consideraria normal-alt quan ens trobem entre valors de 200 a 240 mg/dL (el que anys enrere es considerava el límit de la normalitat). Valors superiors a 240 mg/dL ja es consideren alts i gens recomanables per a la nostrasalut. A més a més, certs factors com la diabetis, l’obesitat, el sedentarisme o l’alcoholisme augmenten els nivells de colesterol del nostre cos. Ara bé, en el cas de les dones, tant quan estan embarassades com a la menopausa, el canvi hormonal que experimenten pot produir alteracions en el perfil lipídic que normalment és puntual i torna a la normalitat un cop passada l’etapa.

Per què és dolent tenir valors superiors a 240 mg/dL?

Sabem que gent amb valors de colesterol en sang superiors a 240 mg/dL tenen eldoble de risc de patir un infart de miocardi (a causa del despreniment d’una placa d’ateroma que acaba bloquejant el reg sanguini cap al cor) que la gent amb valors iguals o inferiors a 200 mg/dL

I què podem fer si ens passem dels límits? És hora de baixar-lo!

1. Alimentació. Menjar bé pot ser la clau per controlar el colesterol, és importantbaixar els greixosde la dieta limitant embotits i menjars processats que poden ser rics en greixos saturats, també és aconsellable cuinar amb oli d’oliva enlloc d’altres olis més saturats o mantega. Augmentar la ingesta de fibres solubles o/i fruits secs també produeixen un efecte positiu per baixar els nivells de colesterol.
2. Fer esport. Com sempre, l’esport moderat té efectes positius sobre el nostre cos, i si ja (si és necessari) podemperdre pes, a part de millorar la condició física, ens baixaran els nivells de colesterol. És un doble avantatge!! No cal que fem gaire referència al tabac, ja sabem tots que és simplement dolent, i que tant en aquest cas com en moltes altres malalties i síndromes té un efecte perjudicial.
3. Complements a la dieta. A l’hora de menjar, podem enriquir la dieta mitjançant complements rics enOmega 3 i 6. El Colestiol d’Aboca incorpora àcid eicosanopentanoic (EPA) i àcid docosahexaenoic (DHA) aquests àcids Omega 3 són altament insaturats, a més a més incorpora àcid gama-linoleic (GLA) i àcid alfa-linoleic (ALA). Tots aquests elements i algun més que porta ens ajuden a tenir una funció cardíaca normal mantenint nivells normals de colesterol en sang i triglicèrids. D’aquest estil trobem l’Aquilea Omega 3 i el Mega Red que últimament s’han posat forts amb el màrqueting per televisió. Finalment, de la casa Pileje trobem el Coracol i l’Omegabiane en dues versions EPA i DHA. El Coracol porta un principi actiu del llevat de l’arròs vermell (Monascus purpureus) anomenat monacolina K que inhibeix la síntesis de colesterol, a més de coenzima Q10 ajudant a mantenir uns correctes nivells de colesterol. Pel que fa a l’Omegabiane, ambdues versions porten romaní (Rosmarinus officinalis) com antioxidant i tant EPA com DHA, però un és més ric en EPA i l’altre ho és més en DHA
4. Medicaments. Trobem el grup de les “estatines” com laSimvastatina o l’Atorvastatina entre els més comuns. L’efecte d’aquests medicaments sobre el colesterol és superior que les altres opcions i ha representat una gran millora per a molta gent en el control del colesterol (amb prescripció mèdica).

No hem d’oblidar que totes aquestes opcions produeixen un efecte acumulatiu, és a dir, com més en realitzem, millor controlat tindrem el colesterol i depenent del nivell en necessitarem realitzar més o menys.